Antoni Millàs i Figuerola
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1862 l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Mort | 1939 (76/77 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Antoni Millás i Figuerola (L'Hospitalet de Llobregat, 1862 - Barcelona, 1939) fou un arquitecte titulat el 1888.[1]
De la seva obra, d'un Modernisme eclèctic, sobresurt el conjunt de tres edificis de les cases Francesc Carreras, de Gran Via-Villarroel, a Barcelona, gran xamfrà en pedra de Montjuïc i rics treballs escultòrics decoratius també en pedra. La seva casa Valentí, del carrer Sant Pere més Alt, just al costat del Palau de la Música Catalana, va estar un temps condemnada per la construcció d'un hotel promogut pel mateix Palau, fins que es feren paleses les irregularitats del projecte (cas Millet) i la casa d'en Millàs se salvà. Un edifici menor de l'arquitecte, la casa Ricart, a l'Avinguda de la República Argentina 1-1bis de Barcelona, del 1925, és la seu de l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, que depèn de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la UAB. Autor del projecte d'urbanització del barrí Artigues, de Badalona. De la seva producció eclèctica i modernista a Barcelona,destaquen:
- (1895) Fàbrica cooperativa “La Protectora” de Cervelló (El Baix LLobregat).[2] Fàbrica de vidre en funcionament fins al 1989. Actualment en estat d'abandonament.
- (1897) Edifici d'habitatges al c/ Aribau, 69-71 d'estic eclèctic
- (1897) Antic edifici de la Companyia de Tramvies, Rda. Sant Pau 43-45. Reformada el 1917 i 1952.
- (1899) Paula Serrallonga i Antonia Carrera al c/ Mallorca, 408 d'estic eclèctic
- (1899-1900) casa Iglesias, c/ Mallorca, 284 (ascensor: Josep Maria Jujol i Gibert, 1913)[3]
- (1902) cases Francesc Carreras, o conjunt de tres edificis (inclou farmàcia) a c/ Villarroel 49-51 i Gran Via de les Corts Catalanes, 536-542[4][5]
- (1906) casa Agustín Valentín a c/ Sant Pere Més Alt, 13 bis.
- (1906) casa Anna Victory a c/ Consell de Cent, 253[6]
- (1905-1907) cases Leandro Bou, c/ Pau Claris, 154-156[7]
- (1909) casa Jaume Massó, c/ Sants 250-252.
- (1910) 3 cases per a Josefa Orpí Almirall a l'avinguda del Tibidabo 9, 11 i 13.
- (1911 i 1915) cases Pascual i Cia. c/ Aribau, 175-177[8]
- (1914) casa Maldonado (o Ferrer Cuyàs) c/ Aribau, 179-Londres 100. S'articula a partir de l'eix angular, semicilíndric, que actua alhora com a tribuna i com a torratxa, sobresortint del nivell de terrat, amb mosaics de Lluís Brú al fris.[9]
- (1923-1925) Companyia Auxiliar de Tramvies, c/ Ausiàs Marc, 60[10]
- (1929) antigues cotxeres de Sants, c/ Sants 79-81
- (1928) 18 cases unifamiliars al passatge de l'arquitecte Millàs.
Referències
[modifica]- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 145. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Rigol, Josep Llurba. «MARGES I VINYES DEL NOSTRE PASSAT: "La Protectora" Cooperativa vidriera de Cervelló, s.XIX - XX».
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Casa Iglesias
- ↑ Conjunt de tres edificis (inclou farmàcia). Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Cases Francesc Farreras
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Casa Anna Victory
- ↑ Cases Leandre Bou
- ↑ cases Pascual i Cia
- ↑ Casa Maldonado
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Companyia Auxiliar de Tramvies
Bibliografia
[modifica]- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
- Raquel Lacuesta: L'arquitecte Antoni Millás i Figuerola, "Revista de Catalunya" (Barcelona), 207 (Juny 2005), pàgs. 17-51.
